Vuit dies de març (Inspector Mascarell 8)

Són els anys cinquanta, l´inspector Mascarell i la seva dona, la Patro, estan a punt de ser pares quan Barcelona està immersa en un període d´agitació social a causa de l´augment del preu del tramvia. Un dia, en Pere Humet, un antic subordinat d´en Mascarell d´abans de la guerra, li explica que en Piñol, l´Arnella i en Matarrodona, tres policies que també havien estat a les ordres de l´exinspector van marxar junts a l´exili, al camp de refugiats d´Argelers, i després van treballar en el reforç de la Línia Maginot, fins que els alemanys els van enviar a Mauthausen. Tots tres van sobreviure, amb penes i treballs, a aquell infern fins que el capritx d´un oficial alemany va desencadenar l´horror, va obligar en Piñol a matar l´Arnella d´un tret al cap. Tot seguit el va obligar a fer el mateix a l´Humet, però la pistola només tenia una bala: l´Humet es va salvar i va jurar venjar-se d´en Piñol, que va començar a col·laborar amb els alemanys i va ser el responsable de la mort dels altres presoners. L´Humet confessa a en Mascarell que ha tornat a Barcelona perquè sap que en Piñol és a la capital catalana i vol fer justícia. També li explica que té un càncer i no li queda gaire temps de vida. En Miquel accepta ajudar-lo i el convida l´endemà a dinar a casa seva, però l´Humet no s´hi presenta. Quan l´inspector va a buscar-lo, troba el cadàver de l´antic company i el de la seva cosina, que han mort apunyalats. L´acusat és en Nicolau, l´exnòvio de la noia, però l´instint de policia d´en Mascarell li diu que en Nicolau no és el culpable.