La dimensió cooperativa

A aquestes alçades és clar que els dos grans paradigmes que van regir les economies occidentals del segle XX, el Keynesianisme i el neoliberalisme, ja no serveixen per inspirar el nou segle que comença. Cal reinventar l´economia i, per tant, una de les seves cèllules bàsiques, l´empresa, empantanegada en una organització del treball jeràrquica, una relació amb la comunitat purament interessada i una percepció ultracompetitiva del món dels negocis. Davant d´això, arreu neixen brots d´una nova manera de fer empresa al serei de les persones. Aquests brots pertanyen sovint a una epècie molt arrelada, que s´ha mostrat particularment resistent als embats del capitalisme: la cooperativa. Avui, però, l´acompanyen també les tiges de noves espècies: societats loborals, organitzacions sense ànim de lucre, etc. Totes aquestes expresions conformen una capa fèrtil, un nou espai emergent encara en estat magnàtic, que anomenem economia social.