El cementiri de Praga

Som al mes de març de 1897, a París, espiant des de les primeres pàgines d'aquesta magnífica novel·la a un home de seixanta-set anys que escriu assegut a una taula, en una habitació abarrotada de mobles: ell és el capità Simonini, un piemontès establert a la capital francesa, que des de molt jove es dedica al noble art de crear documents falsos.
Home de poques paraules, misogin i golafre impenitent, el capità s'inspira en els fulletons de Dumas i Sue per fer públics complots inexistents, fomentar intrigues o difamar les grans figures de la política europea. Cavaller sense escrúpols, Simonini treballa al servei del millor postor: si primer fou el govern italià qui va pagar per les seves impostures, després van arribar els encàrrecs de França i Prússia.Fins i tot Hitler acabarà aprofitant-se dels seus malvats oficis.
Trenta anys després de publicar El nom de la rosa, Umberto Eco torna per mostrar-nos que, en la literatura com en la vida, res no és el que sembla i ningú és qui realment diu ser.

«La seva millor novel·la des de El nom de la rosa.»
Justo Navarro. Babelia. El País

«Més irònic que mai i summament divertit.»
Matías Néspolo. Tendencias. El Mundo

«Eco ha gestat una obra realment mestra.»
La Vanguardia