Tirant, l´heroi fràgil

El "Tirant lo Blanc"és un llibre singular, que ens permet molts interrogants. No l´entenem del tot. En gran part se´ns escapa. Pel que fa al gènere o factura literària seria clarament una «novel·la cavalleresca», com el va classificar l´estudiós Martí de Riquer, en oposició al «llibre de cavalleries». La novel·la cavalleresca representa una innovació important, una evolució en el sentit d´un cert realisme, de versemblança, respecte de la vella narrativa artúrica. L´objectiu de l´heroi, que finalment assolirà, és impedir la caiguda de Constantinoble en mans dels turcs: impedir-ne la conquesta i no reconquerir-la, contradient així la realitat històrica, ja que el soldà Mehmed II l´havia realment conquerida el maig del 1453, uns set anys abans que Martorell comencés a escriure la novel·la i uns onze abans que morís. "Tirant lo Blanc"és un llibre de clara vocació europea i mediterrània. Els seus escenaris abasten Anglaterra, en menor grau Bretanya i França, després les illes de Sicília i Rodes, l´imperi de Constantinoble, les mars i les costes del llevant mediterrani, el regne de Tremissèn i la Barbaria nord-africana. El cavaller Joan Martorell fa discórrer l´acció del "Tirant" en escenaris sempre allunyats de la seva pàtria. València només hi apareix en una digressió sorprenent i extemporània; a primera vista poc justificada, o gens, per la irrupció d´un frare mercedari arribat al regne de Tremissèn a redimir captius valencians en poder de moros, atret per la fama del cavaller "Tirant". Només perquè el personatge és natural «d´una ciutat qui és nomenada València». Víctor Labrado (Sueca 1956) és llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona. Va ser coordinador de la Biblioteca i Casa Museu Joan Fuster de Sueca (2002-2010). Actualment treballa a l´ensenyament com a professor de llengua i literatura en un institut d´ensenyament secundari. En el camp de la narrativa, ha publicat La mestra (1995), La guerra de quatre (2002) i Quan anàvem a l´estraperlo (2004). Estudiós del llegendari i de la tradició oral valenciana, a banda de nombrosos articles sobre aquest tema, ha publicat els llibres Llegendes valencia- nes (2007) i Llegendes de la ciutat de València (2009). Pel que fa a la història de la nostra literatura medieval, és autor d´El segle valencià (Premi d´assaig Mancomunitat de la Ribera Alta, 2007), que conté estudis dedicats a Antoni Canals, Jordi de Sant Jordi, Ausiàs Marc i Joan Martorell. En aquell estudi ja apuntava algunes línies d´investigació sobre el Tirant lo Blanc que ara desenvolupa plenament a Tirant, l´heroi fràgil.